Pestañas

miércoles, 10 de junio de 2020

El pont de les cendres, Meritxell Egea

Narrativa, Autoajuda
238 pàgines
Autopublicat, 2020
Comprar el llibre a Amazon aquí

Del 2004 ençà, l’autora ha hagut d’acomiadar-se, per sempre, moltes vegades... Ha viscut, a primera línia, la mort de molts dels que més ha estimat, ha caigut cada vegada, ha après de la intensitat del dolor i s’ha aixecat, amb una força que desconeixia, per seguir mirant endavant.
El Setembre de 2018, la vida la va tornar a sacsejar molt fort i la va deixar, sobtadament, sense el seu germà gran. Donar veu i validar totes les emocions i les reflexions sorgides en aquest diari personal, ha marcat un abans i un després per a ella.
Deixar testimoni d’aquest dol, de la seva evolució i la seva gestió els primers dotze mesos d'aquest procés, ha despertat en ella el desig d’aprofundir en el món del desenvolupament personal, l’autoconeixement i el ferm propòsit d’acostar-te la seva experiència i els seus aprenentatges, per tal d'esdevenir una bona companyia davant la teva adversitat. Perquè si algú t’entén i sap bé com et sents, és qui ha passat per una vivència similar.
Decidir compartir la seva experiència i convertir el seu ressorgir en un motiu solidari i de servei als altres, és la seva força i la seva raó de ser. Per això, els beneficis de la venta d’aquest llibre aniran íntegrament destinats a la investigació de les Malalties Cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).
Un testimoni real i absolutament sincer que mostra, com des del trencament interior i el dolor, ens podem tornar a aixecar i trobar un propòsit de vida.
Escriure aquest diari un dia la va ajudar a ella... Avui, potser et pot ajudar a tu...

Opinió personal:

La Meritxell no és només una fantàstica fisioterapeuta: és una persona observadora i molt activa (dit d'una altra manera: un cul inquiet!) i amb una habilitat increïble per transmetre bona energia a la gent que l'envolta.

"El pont de les cendres" és un projecte que va sorgir arran del traumàtic succés que va patir el 2018, quan va perdre en Pep qui, tal com ella assenyala, "no era només el meu cunyat, era el meu estimat germà gran". 

Durant els dotze mesos posteriors a la seva mort i en temps real, la Meritxell va decidir abocar sobre el paper tot el que aquesta pèrdua havia representat per a ella i els seus familiars més propers: sentiments de dolor, de ràbia, de desesperació, d'impotència, de resignació... i d'acceptació de la realitat.

"Per què?" (Virginia Mena)
Queda clar que no hi ha un full de ruta únic davant un dol i que cada persona ho viu de forma desigual, però aquest diari ens permetrà trobar diferents eines que ens ajudaran a gestionar-ho i a la vegada, a valorar aquelles petites coses que, sense ser-ne conscients, ens reporten felicitat i força per continuar endavant, ja sigui una cançó, una fotografia, un record, el contacte amb la natura o el recolzament de la família.

"Un vaivé de sentiments"
 (Virginia Mena)
Escriure un llibre d'aquestes característiques no ha hagut de ser gens senzill, però mitjançant les seves paraules, dolces i plenes de sentiment, trobarem reflexions increïbles que arriben al cor. És inevitable sentir-se molt identificada amb ella la major part del temps, tot i que us recomano que escolliu bé el moment per a endinsar-se al seu interior, perquè no és una lectura fàcil degut al tema tan delicat que tracta.

"Gràcies" (Virginia Mena)
Personalment, l'he acabat amb la ment molt més serena que quan vaig encetar-la i amb la sensació de que m'ha ajudat a entendre reaccions meves passades i el que és més important: crec que m'ajudarà en el futur a gestionar les meves emocions.

El llibre s'acompanya d'unes il·lustracions precioses, obra de la Virginia Mena.
Per últim, cal dir que aquest llibre s'ha publicat sense ànim de lucre i tots els beneficis derivats de la seva venda aniran destinats íntegrament a una bona causa: a l'estudi de les Malalties Cardiovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).


La meva puntuació: 

6 comentarios:

  1. Gràcies per l'entrada. Qui més, qui menys, tothom ha patit alguna vegada la mort d'algú a qui estimava i és cert que són moments molt durs...
    Que el llibre a més s'hagi posat a la venda sense ànim de lucre, és un gest molt bonic!
    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. Gracias por la reseña, se parece un poco por la temática del duelo a Como curar un corazón roto (no es como autobiografía pero menciona tipos de corazones rotos y como poder sobrellevarlos) yo hace años tuve buscar libros sobre perdidas porque yo no podía superar la muerte de mi abuela; si hay momentos en los que necesitas este tipo de lectura para sanar y comprender un poco cuando pasan este tipo de situaciones
    ♡Besos♡

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Opino igual que tú: si estamos pasando por un mal momento, bienvenido sea cualquier tipo de ayuda y si un libro nos puede aligerar el peso que cargamos, bienvenido sea!
      Gracias por comentar la entrada... un beso!

      Eliminar
  3. Hola
    Ahora sí que no te entendi nada jajajajajaja pero bueno, te lo perdono porque me has dejado con la duda
    Un bes💕

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jaja, me lo imagino, pero no te preocupes, yo te lo resumo... La entrada de hoy es muy especial para mi, porque la autora de este libro es una persona a la que quiero mucho. Está escrito en catalán y de momento, no ha podido traducirse al castellano, porque ha salido a la venta hace muy poco...
      Habla sobre los procesos de duelo, a través de su experiencia personal y nos aporta muchas ideas para superar (o mejor dicho, sobrellevar) la muerte de un ser querido.
      Lo ha publicado sin ánimo de lucro, todos los beneficios se destinarán al estudio de enfermedades cardiovasculares.
      Un beso muy fuerte!

      Eliminar
  4. Hola!!
    Si ha conseguido que un futuro gestiones mejor estos duros temas, creo que estamos ante un buen libro y con muy buenas intenciones
    Sí, tiene que haber sido muy duro escribirlo y más en tras esas circunstancias
    sabes que no es mi tipo de lectura y, justo en estos momentos, no creo que me anime, pero me llevo el título apuntado, porque no descarto en un futuro, con la mente más tranquila, leermelo con calma
    Un besote

    ResponderEliminar

¡Gracias por comentar esta entrada!